Gràfica, Noms propis, Paratges

La Bovera

Des de dalt del tossal de Santa Maria de la Bovera no puc evitar pensar en la Toscana. Res a envejar, amb tot l’afecte. Només trobes a faltar més xiprers, tan explicatius d’aquelles terres: diuen que van ser els anglesos que els hi van dur. Aquí, on s’eixampla la vall del Corb, abunden els pins, les oliveres, la vinya, els sembrats, els ametllers i les alzineres. Si al vespre bufa la marinada, no en tens prou amb una samarreta, ni tan sols al tou de l’estiu. El paratge desborda plenitud històrica: Ciutadilla, Guimerà, el malparat monestir de Vallsanta, Nalec… Episodis de reis, senyors, monjos i guerrers que ja ningú no recorda. Èpoques mítiques farcides d’anècdotes: Violant d’Hongria, que el 1235 va ser reina de Catalunya amb Jaume I, fou soterrada a Vallbona. Umberto Eco ens hi traslladaria amb aquell enjòlit…

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s