Articles, Llibres, TotsPúblics

La llegenda del drac devorador de llibres

Article publicat originalment a la revista La Bultra, núm. 5 de Balaguer (maig de 2009)

Hi havia una vegada un drac que tenia el vici incontenible de devorar tants llibres com li passaven per davant dels ullals. L’animal tenia atemorida la població perquè periòdicament baixava del turó on tenia el seu cau i assaltava les biblioteques dels vilatans indefensos. De tan impetuós com era, res no hi podia l’exèrcit reial per aturar-lo. Les llances i les fletxes rebotaven una vegada i una altra contra la seva pell arrugada i tupida i els soldats desarmats i vençuts sortien per cames deixant la vila a mercè de la bèstia malvada. Al poble ja no hi quedaven llibres i finalment li arribà el torn a la biblioteca reial. Un dia el drac assaltà el castell i el rei es quedà també sense la nineta dels seus ulls, sense la joia de la seva corona, sense els llibres que l’havien acompanyat en el seu lectorat memorable i que l’havien ajudat a ser bon rei i millor persona. El dia que això succeí, tothom quedà aclaparat. “Què serà de nosaltres!”, deien uns. “I ara què farem, sense ni un llibre”, deien els altres. Tothom estava realment molt preocupat perquè s’havien quedat sense aliment espiritual, sense esperó per a la seva imaginació, sense font per a la seva saviesa. Es donà el cas que per aquells dies arribà a la vila un cavaller de molta anomenada que, quan li explicaren el cas, s’oferí per intentar sotmetre l’animal i acabar amb aquella penúria col·lectiva. Amb els ulls lluents d’esperança, el rei li prometé terres i béns, la mà de la seva filla i, encara, la titularitat del Ministeri de Cultura. Així fou com, esperonat per les promeses reials, el cavaller enfilà el turó. Ningú no sap què succeí realment en aquell encontre, però el fet és que l’endemà el cavaller retornà explicant que el malson s’havia acabat perquè el drac ja no tornaria. I, malgrat la incredulitat de molts, així fou com mai més ningú no va tornar a veure l’animal devorador de llibres. [Segons conten alguns, el drac patia cataractes i el cavaller li finançà una operació en una clínica veterinària de prestigi a canvi que deixés en pau els vilatans.] El cavaller, que creia que la política era cosa de mediocres però tenia bon ull per fer diners, renuncià al Ministeri i es casà amb la princesa. Amb la dot que li concedí el rei, muntà una empresa d’aparells lectors de llibres electrònics [coincidí que per aquells temps els llibres de paper van deixar d’existir]. A la vila i més enllà tothom adquirí el seu terminal, de manera que a partir d’aleshores pogueren comprar molts llibres virtuals d’autoajuda i les novel·les històriques de torn. Evidentment, el negoci del cavaller prosperà ràpidament i al cap de poc temps la història del drac esdevingué llegenda pura i dura. Per commemorar aquells fets, en alguns països sense Ministeri de Cultura se celebra el Dia del Drac i és costum que les donzelles regalin als seus enamorats entrades per als partits de futbol de la temporada. Aquests les corresponen amb flors, que sempre és un regal molt agraït, i els que guanyen més pasta amb unes arracades en forma de drac, que estan a la venda a totes les joieries i que també es poden comprar per internet.

Anuncis
Estàndard

One thought on “La llegenda del drac devorador de llibres

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s