Autoretrats

Autoretrat incoherent

Hi ha creences que no es poden verbalitzar davant de segons qui, sense córrer el perill de ser titllat de desagraït o —encara pitjor— de maleducat, com ara el fet que els reconeixements públics habitualment acostumen a ser de dues menes: de tipus pòstum —en què el reconegut és en realitat el protagonista més prescindible— i de tipus presencial —en què el protagonista més important és en realitat qui atorga el reconeixement—. De tota manera, en els temps credencials que vivim, si vols ser algú només hi ha dos camins: adduir un matalàs pecuniari de grans proporcions o farcir el teu perfil curricular de premis i farandòlies. És sabut que les personalitats importants no neixen, es construeixen. La resta de mortals no deixem de ser una simple imatge reflectida en un mirall.

Anuncis
Estàndard

One thought on “Autoretrat incoherent

  1. Què dius ara! La majoria del personal no som ningú i ja em diràs tu com podrien ser algú els restants, si no hi fossim. Som el seu sentit de la vida. Ens miren, per sobre de l’espatlla és cert, i després respiren tranquils i relaxats. Allà estem: els ningú.Infal.libles.
    Per cert, tinc previst assaltar una “moma” de grans dimensions. A veure si puc començar a mirar per sobre de l’espatlla. Quan notis la llambregada, allà estaré. Gràcies.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s