Articles, Paraules

Igualtat

Article publicat originalment a la revista La Bultra, núm. 4 de Balaguer (abril de 2009)

En les últimes dècades hem vist com la dona s’anava incorporant progressivament als espais de rellevància pública i professional que tradicionalment havien estat territori del mascle —la política, els negocis, la gestió, la comunicació, l’esport…— i, en darrer terme, a la resta d’ocupacions sense eròtica de poder afegida. La dona occidental ha entrat al segle XXI amb els drets teòrics consolidats; i dic teòrics perquè, a data d’avui, una dona sovint cobra menys salari per fer la mateixa feina que un home, com a mínim al nostre país fragmentat i precari. Així les coses, hi ha qui, reblant el clau de la segregació positiva, s’entesta a manipular el llenguatge perquè tots i totes estiguem contents i contentes i per fer veure que en matèria discriminatòria som els més avançats del món mundial. Sospito que la incorporació de la dona al món del treball era tan inevitable i necessària com al seu dia ho ha estat la dels immigrants. És a dir, per fer les feines brutes o mecàniques que els homes ja no volíem fer, per contribuir al sosteniment de l’estat del benestar i, sobretot, a l’economia familiar en el finançament d’hipoteques i d’altres béns de consum que retroalimenten la bombolla del capital. Així és com durant algun temps les famílies han pogut viure el miracle de la riquesa a crèdit i la societat occidental el miratge del creixement econòmic sense fi. Ara tot plegat ha fet figa i el sistema s’ha de recuperar d’una greu indigestió estructural. Pinten bastos perquè, en temps de crisi, l’atur no discrimina sexes ni races: l’escissió es produeix, un cop més, en vertical, entre rics i pobres. Vist el panorama, m’entristeix veure que malgrat que la dona ha accedit als espais de rellevància pública i professional, no ha sabut o no l’han deixat modificar la dinàmica d’un món que ha seguit funcionant amb els paràmetres masculins de sempre. Aprofitant la reestructuració global que ara ens cau a sobre, estaria molt bé que la dona prengués les regnes de la societat —com secularment ho ha fet amb les de la família— i imposés una nova cultura, introduint valors femenins genuïns en el món de la política, l’economia i la cosa pública. Aquesta és la veritable revolució pendent. Aquesta és la igualtat definitiva.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s