Contraccions, Noms propis

Magritte

Els temps donen per al su(pe)rrealisme. Tant de bo Magritte encara fos viu. Abans als artistes se’ls respectava. Ara són mers productes de mercat, carn fresca. Això quan són vius, perquè, quan moren, els artistes esdevenen generadors de royalties i candidats a donar nom a un carreró trist o, anant bé, a una avinguda sense arbres. Si Magritte encara fos viu probablement diria que això no és una crisi. I algun polític carallot se’n riuria públicament pensant-se que es tractava d’un acudit enginyós del belga aquell que no té altra feina que empastifar teles amb pintura.

(Aquest apunt ha estat publicat simultàniament a l’hiperbloc Blocs de lletres, al qual Josep Porcar m’ha convidat a col·laborar. Gràcies, Josep)

Anuncis
Estàndard

One thought on “Magritte

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s