Contraccions, Noms propis, Paraules

Excepció

Avui faré una excepció. Malgrat que sóc filòleg, per una qüestió d’higiene mental vaig decidir ja fa molts anys no parlar ni —sobretot— discutir sobre llengua en públic i/o amb gent que no fos del gremi. El motiu: el debat està tan pervertit políticament que s’ha convertit en el paradigma del famós diàleg de sords. Així i tot, sense que senti precedent i només amb l’ànim de constatar i no d’encetar cap polèmica en aquest bloc que manté la seva virginitat impol·luta, faré esment de dos textos que han merescut la meva atenció perquè posen de manifest aspectes sociolingüístics que considero molt significatius. El primer explica com l’idioma vehicula la integració i no la desintegració. El segon —que m’ha evocat el Mahatma Gandhi— mostra, d’una banda, com la Universitat es posiciona —o, millor dit: com no es posiciona— davant la llengua i , en segon terme, reflexiona sobre la confusió entre resistència i bel·ligerància. Dos contes, dues perles. Llegiu-les i obreu en conseqüència.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s