Autoretrats, Noms propis, Pel·lícules

Autoretrat de memòria

De jove, quan em mirava al mirall veia en John Travolta. No era una semblança volguda. Era simplement que la gent deia que m’hi assemblava i jo vaig acabar incorporant aquesta particularitat al meu currículum imaginari. Els temps de febre pel dissabte a la nit van acabar, afortunadament, i Travolta i servidor vam recórrer camins molt diferents. Entretant, ell es va engreixar de quina manera i es va fer cienciòleg. Jo vaig mantenir bastant el meu pes i vaig esdevenir agnòstic. Després ens vam retrobar a Pulp Fiction, el guió de la qual conservo en format de llibre a la meva prestatgeria predilecta. Tot i que la pel·li em va agradar molt, el mite de la semblança ja no era possible. Ara quan em miro al mirall veig el meu pare o la meva mare, depèn del dia. De vegades, quan em concentro amb totes les forces de què sóc capaç, afiguro fins i tot el meu avi patern, el qual lamentablement no vaig ser a temps de conèixer en persona.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s