Articles

Camins que van al mar (2)

Article publicat originalment a la revista La Bultra, núm. 2 (segona època) de Balaguer. Febrer de 2009

Al principi fou l’aigua. L’aigua és la vida; el riu, la seva metàfora. Quan has nascut a la vora del riu hi estàs lligat per sempre més; i si, a sobre —com servidor— et dius Ribera, el vincle no és marginal ni anecdòtic sinó ancestral, gairebé mitològic. Vaig néixer a escassos metres del Segre, en paral·lel al corrent de les seves aigües i decantat cap al caient de Lleida. Vaig créixer aprenent a estimar la seva presència, veient-lo passar un dia i un altre des de darrere la balconada, observant-lo des de labarana, solvent, majestàtic. Vaig madurar escoltant les seves històries llegendàries. Un riu dóna per molt: per fundar una ciutat, per fer lliscar una creu aigües amunt, per navegar-hi a bord de rais intrèpids, per construir-hi heroiques comportes, per contenir l’enemic, per arrasar-ho tot amb ferotges avingudes… El riu civilitza i fomenta l’imaginari: potser per això m’agrada la literatura.

El riu passa, tothora diferent, constantment renovat: com la vida. És un contínuum que ho conté tot i que tot s’ho emporta: per això sempre s’ha de respectar. Veient-lo passar, aprens: t’hi emmiralles. M’agrada observar l’aigua des de sobre els ponts. Diuen que abans que homes vam ser peixos. Potser és per aquest motiu que mai no m’ha agradat pescar.

Els rius són camins que s’han de navegar, com la vida. Sempre subsidiaris, contributius. Camins cada cop més amples que, a la fi, van a petar al mar. Un dia algú et proposa compartir el viatge i hi accedeixes perquè tens molt clar que aquella, i no cap altra, és la teva nau. Aleshores parteixes, riu avall, per iniciar el trajecte sense tenir en compte les comportes, les rescloses ni cap mena d’entrebanc. Sense prejudicis. Sense equipatge. Sense saber on et durà el viatge: aquesta és la millor manera de viatjar; la millor manera de viure.

La vida és el viatge; la vida és el riu. De jove, brau i nerviós. De gran, tranquil i majestuós. Diacronismes, semblances, etapes del recorregut. Temps i espai. El mar espera pacient: el gran toll, la bassa comuna, el final del cicle, el misteri infinit. Al principi fou l’aigua. L’aigua és la vida; el riu, la seva metàfora. Quan has nascut a la vora del riu hi estàs lligat per sempre més. Fins al final. (Vegeu també Camins que van al mar i Tot de camps verds)

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s