Mínima, Paraules

Ofec semàntic

Avui quan he obert l’armari ja no hi eres. Potser t’has cansat d’esperar-me i t’has esmunyit pel passadís que dissimulen els penjadors farcits de camises i pantalons de marca. Demà abans de vestir-me treuré el nas per l’avinguda que condueix al país de les paraules. No per res. Només per oxigenar-me, per assegurar-me que a l’altra banda les coses encara tenen significat. Tot sovint la vacuïtat de cada dia se’m fa irrespirable i m’agafa com una mena d’ofec semàntic.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s