Contraccions, Llibres, Noms propis

La Pàmies

Dissabte vaig tenir el goig d’assistir a un acte de reconeixement que la ciutat de Balaguer va fer a la Teresa Pàmies. Més enllà del fet que hi estic emparentat per part de mare i que, per tant, tinc una bona disposició personal envers la seva figura, no hi ha dubte que la Teresa és mereixedora d’aquesta i de moltes altres distincions. En tant que cronista i escriptora, però també com a agitadora de consciències, defensora dels drets de la classe obrera, dels drets de les dones i, en definitiva i per abreujar, del dret de les persones a ser persones. Una figura imbricada amb els últims decennis de la nostra memòria col·lectiva. Llàstima que aquest cony de país acomplexat en el qual vivim, massa sovint es queda en el simple copet a l’esquena quan es tracta de remarcar la genialitat autòctona i reserva les piràmides i els focs d’artifici per a il·lustres forans i personatges minúsculs. La Pàmies —que aviat farà 90 anys— té des de dissabte un espai a la biblioteca pública de Balaguer (Biblioteca Margarida de Montferrat); més concretament, una prestatgeria on s’hi han col·locat les distincions, premis i fotografies que la mateixa Teresa ha donat a la ciutat, a més d’una col·lecció signada dels seus llibres. Cal reconèixer el gest de l’Ajuntament; però —ara que no em llegeix ningú— també he de confessar que m’esperava més. Vull dir més que una simple i prosaica prestatgeria i un rètol que indica Espai Teresa Pàmies amb una fletxa.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s