Contraccions

El paper del paper

Pel que sembla, els mitjans escrits diaris de comunicació tenen mala raima a la rotativa. Els pronòstics no són gaire optimistes. Diuen els del gremi que la publicitat ha baixat de l’ordre d’un 30% de mitjana; que les vendes han caigut i no pinta que recuperin en un any en què no es preveuen grans reclams sociopolítics o culturals; que el paper s’ha encarit per sobre del 10%… Un context conjuntural que pot precipitar definitivament la crisi estructural que pateix el sector. Caldrà esperar uns mesos per veure com es materialitzen les brames de mals auguris que circulen de boca en orella… Un pronòstic similar sembla que també és aplicable a la cosina germana, la indústria editorial, un sector que, malgrat les bones xifres de vendes estacionals que comporta el nadal, mimetitza el procés que al seu dia va seguir la indústria discogràfica. A l’altra riba de tot plegat hi ha la reconversió del negoci; és a dir, internet i les edicions en línia, on naveguen els flamants exèrcits de lectors amb bon vent i amb gran naturalitat, contradient el mite que a la gent no li agrada llegir en una pantalla. I el llibre electrònic, és clar: un suport pràctic, recarregable, ecològic i higiènic ja que, a més d’estalviar la tala massiva d’arbres, evita les acumulacions de pols i la proliferació d’àcars a les prestatgeries. En efecte, models que s’acabaran imposant més d’hora del que molts s’imaginen i dels quals ja n’hi ha mostres significatives a una banda i una altra de l’Atlàntic. Encara que sembli impossible, el paper ha complert el seu paper com a suport democràtic de difusió i sembla que toca al seu final. Malgrat la crisi o gràcies a la crisi. Incrèduls absteniu-vos.

Anuncis
Estàndard

4 thoughts on “El paper del paper

  1. En part, hi estic d’acord; en part, no. Quan va sortir el CD, tots anunciaren la mort del vinil. Ha mort el vinil? Doncs… no! Per què? Potser tu ho sàpigues; crec recordar que ets un bon afeccionat a la música —de jazz, per exemple…

    M'agrada

  2. Ja he dit que, en part, hi estava d’acord; és s clar que tots els elements que esmentes (el vinil, el CD i el DVD) tenen els dies comptats com a suports “massius” de difusió. Però com a suport minoritari i exquisit, el vinil encara tardarà a desaparèixer. Continuen venent-se LPs i tocadiscs. I continuaran venent-se llibres de vell, edicions de luxe o de bibliòfil, toms bellament il·lustrats i enquadernats, facsímils… Afortunadament!

    M'agrada

  3. Estic d’acord amb tu. Penso que les coses es precipitaran tan bon punt els e-books siguin agradables d’usar. Abans m’agafava a l’idea romàntica del llibre convencional, ara veig el canvi inevitable. I potser d’aqui un temps em sembla millor i tot.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s