Ficcions, Noms propis

Bicentenari Poe

Amb motiu del bicentenari d’Edgar Allan Poe, recupero un conte que vaig publicar el 09/07/2006 en aquest mateix bloc amb el títol “Intrusos a la festa dels Usher“. El conte està inspirat en l’original de Poe “La caiguda de la casa Usher” que, al seu torn, va versionar magistralment Julio Cortázar amb el seu conte “Casa tomada“. Sigui aquest un modest homenatge a aquests dos grans mestres de la narrativa universal.

La festa dels Usher

El Julio i l’Edgar eren amb mi a la festa dels Usher. Quan érem canalla, del Mas Caparrós —aquell immens casalot abandonat conformat per diverses construccions adjacents construït en un petit pujol enfront del poble al segle XVI— en dèiem la Casa del Fantasma. Més d’una vegada ens havíem esmunyit per alguna de les finestretes que donaven a les cotxeres i des d’allà passàvem a l’entrada principal. La casa era plena de mobles inundats per la pols, però sobretot estava envoltada per la llegenda dels Caparrós, una nissaga estroncada a causa d’un hereu que havia embogit i havia assassinat la major part de la família en un dinar de Corpus. Els Usher eren de Manchester i havien rehabilitat el mas esperant passar els anys de la seva jubilació plàcidament instal·lats, amb la certesa que el clima i el sistema sanitari peninsular podien beneficiar la senyora Usher, que patia una estranya malaltia crònica. Eren una prototípica parella de jubilats anglesos, tot i que hi havia gent al poble que feia córrer que no estaven casats sinó que eren germans, malgrat es comportessin com marit i muller. Van oferir una festa a la qual van convidar molta gent del poble. El Julio i l’Edgar em van convèncer per anar-hi. No vam poder resistir la curiositat de fer un tomb per la casa, aprofitant el moment de més afluència de gent. Hi vam reconèixer molts dels mobles originals del mas, ara restaurats. La porta que donava a les cotxeres era tancada amb clau. El Julio va parar-hi l’orella. En aquell moment la llum se’n va anar i tota la casa va quedar a les fosques durant uns minuts. Quan va tornar la llum vam veure el Julio completament pàl·lid, assegut al terra en un racó: jurava i perjurava que havia sentit una veu que deia: “Sóc l’hereu del Mas Caparrós, foteu el camp de casa meva!”.

Anuncis
Estàndard

One thought on “Bicentenari Poe

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s