Contraccions

Espantar bèsties a sabatades

Quan era petit, a casa teníem un gat. Alguna nit, no sóc conscient si era a causa del zel o simplement quan li venia de gust sortir al jardí, miolava com un posseït passadís amunt passadís avall finsque algú s’aixecava del llit a obrir-li la porta. De vegades però, quan feia mandra abandonar la tebiesa dels llençols, el concert perdurava fins que el meu pare —gran amant dels animals, però d’esperit expeditiu— llençava una espardenya del llit estant, confiant d’encertar el felí al seu pas per davant de la porta de l’habitació. Tot a les fosques, l’home acostumava a fallar. El gat espantat feia una corredissa i callava momentàniament. Al final sempre s’havia d’alçar un o altre: els animals no claudiquen fàcilment. Tot això m’ha vingut al cap, vés a saber per què, veient les botes d’un periodista iraquià llençades contra el causant de l’insomni col·lectiu dels darrers anys. Les sabates no han arribat al seu objectiu, però la bèstia s’ha espantat i, ni que sigui per un moment, ha callat la boca.

Anuncis
Estàndard

One thought on “Espantar bèsties a sabatades

  1. Ja l’entenc ja al teu pare quan desesperat tirava l’espardenya sense voler sortir de sota els llençols. I que els animals no claudiquen… quanta raó tens.
    Ara, esperem que aquest animal claudiqui definitivament, i quan menys parli, millor!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s