Articles

Meteorologia

[Article redactat originalment el 16/12/1997]

Avui plou. En algun indret no gaire lluny d’aquí —a l’Aragó i cap a l’interior de la Península— segur que hi neva. En l’actual societat mediàtica, la meteorologia ha esdevingut tema principal. Ja no només es parla del temps en els encontres poc compromesos entre desconeguts —a l’ascensor, a la sala d’espera del dentista, al quiosc…—. Ara es parla tothora del temps que fa, que ha fet, que farà i que deixarà de fer. La meteorologia ha assolit un espai privilegiat en la societat de la (des)informació. Les cadenes de televisió li dediquen suplements informatius i la lluita per a transmetre els continguts de manera amena sembla ocupar una part de les preocupacions dels editors audiovisuals. Es parla del temps amb la mateixa propietat i cerimònia amb que antany es parlava, per exemple, de la política. La preponderància d’un tema secundari com el temps deixa a les clares el fracàs d’altres temes a priori més rellevants: la cultura o la política, per posar només dos exemples. La cultura ha caigut en la prostitució. A mans de polítics i tecnòcrates la cultura s’ha institucionalitzat, s’ha buidat de contingut i s’ha convertit en la puta Ramoneta amb què s’alleugen les més baixes passions intel·lectuals a canvi de subvencions, a canvi d’esclavatge. Els polítics han fet de la cultura una arma de poder, que manipulen a conveniència. A mans dels polítics, la cultura ha venut la seva llibertat, la seva capacitat per a reflectir el món que la genera, la figura polièdrica, i ha esdevingut monolítica, gris, pesada i uniforme. La cultura ja només és notícia quan esdevé grandiloqüent, ampul·losa, enfarfagadora, piramidal. Grans insfraestructures milionàries, grans homenatges a personatges minúsculs… La cultura ha mort, ha esdevingut arqueològica. La política. En termes generals, aspiració dels mediocres. Sublimació dels inútils, dels improductius, d’aquells que han frustrat les seves vocacions i s’han sentit atrets pel cant de les sirenes dels càrrecs públics. Espectacle grotesc, jungla de personatges caricaturescos que representen una tragicomèdia infumable. Escenari d’actors aficionats que malinterpreten els clàssics, que desfiguren els mites, que invoquen falses ideologies. Brigada d’assaltacementiris, d’inauguradors de ponts i carreteres… Com més monolítica esdevé la cultura, com més caricaturesca esdevé la política, més transcendent esdevé la meteorologia, en un país on de vegades hi plou o hi neva o, d’altres, simplement hi passen els núvols.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s