Articles, Noms propis

Josep Mateu: l’artista en el seu univers

Text de la presentació de l’exposició de Josep Mateu a la galeria D’Art 4 de Balaguer, el 20 de març de 1998

Us podria castigar amb una extensa i avorrida recitació sobre Josep Mateu: on va néixer, fa quants anys, quina és la seva formació o la seva experiència, quins són els aspectes més o menys formals que conformen el seu historial, quines són les seves influències artístiques, els seus referents creatius, quina ha estat la seva evolució… Però com que personalment no sóc gaire amant d’aquests tipus de formalismes, ni de la valoració curricular dels individus —tan de moda en la nostra hipercompetitiva, injusta i mesquina societat de final de segle—m’estalviaré aquest apartat de la presentació i diré senzillament que Josep Mateu és avui l’excusa perfecta que tots plegats hem convingut per aplegar-nos en aquesta sala al voltant de la seva obra.

I què puc dir jo de la seva obra? Si espereu un discurs calçat amb tecnicismes, ben poca cosa, certament. Senzillament perquè em considero un profà en referència a la teorització i a la crítica de les arts plàstiques; un ignorant, vaja. Ara bé; si admeteu valoracions personals, absolutament subjectives, crec que ens podrem entendre. Crec que tots tenim el dret d’opinar com a consumidors i des d’un punt de vista purament emocional. I aquest és el primer ingredient que m’agradaria destacar del treball de Josep Mateu: el fet que és una obra que emociona, és a dir, que transmet emocions a l’espectador. I consti que considero aquest aspecte com a premissa en qualsevol activitat artística que pretengui captar la meva atenció, es tracti de cinema, de literatura o del cultiu dels bonsais… I perquè una obra arribi a emocionar és requisit indispensable que sigui honesta, autèntica, que sigui un exercici de sinceritat del seu autor. I aquest aspecte també l’acompleix Josep Mateu,segons el meu punt de vista.

Us recomano que passegeu entre les peces sense prejudicis, amb plena disposició per a deixar-vos seduir. Entauleu una relació amb cada una d’elles. No busqueu el significat immediat de cada color, de cada forma o de cada volum. Deixeu volar la vostra imaginació i descobriu per vosaltres mateixos com d’aquell tros de fusta desballestada n’emanen geometries que es transformen, gràcies a la metamorfosi que provoca l’artista, en figures mitològiques, en mostres familiars i manyacs que es deixen acariciar…

Observeu atentament com aquell tronc d’ametller muda lentament en el personatge real que habita al seu interior, que pren vida pròpia i que es disposa a explicar-nos històries viscudes en un altre temps, en un univers remot. Jugueu, en definitiva, el procés invers que ha practicat l’artista. Ell partia de la concreció dels materials i dels elements per assolir, a través de l’acte màgic de la creació, l’abstracció, la llibertat més absoluta. Preneu, doncs, aquesta abstracció i projecteu-hi la vostra pròpia visió personal. Entretant us haureu convertit, com a espectadors, en recreadors de l’art i en apassionats seguidors de la seva obra.

Josep Mateu té l’habilitat de l’alquimista. Coneix els secrets que amaguen els elements de la terra i té la tècnica suficient per transformar-los a una dimensió superior. Per a ell, la fusta, el ferro, el coure o el paper no tenen secrets. És un artesà virtuós que manipula a plaer i conveniència tot allò que requereix per a expressar-se, perquè coneix bé el seu ofici. Observeu les seves peces fetes amb metalls fosos i veureu com un vulgar tros de plom es converteix en metall preciós, com la vulgaritat es converteix en filigrana. La intervenció de l’artista enalteix tot allò que toca. I aquest és un dels seus secrets principals. Allà on els profans només veiem un tub de coure, l’artista hi podria percebre un cordó umbilical a través del qual connectar la seva obra amb l’essencialitat de la mare terra.

Josep Mateu no s’equivoca perquè parteix de l’autenticitat de la natura i, en el treball persistent del seu taller, construeix un univers personalíssim. És un xaman que interpreta i endevina. És també un malabarista que arrisca amb l’equilibri, amb les geometries. És un mag que il·lusiona amb l’absència i amb la presència de la matèria, amb la projecció de les formes i les estructures. Estableix, en definitiva, un diàleg permanent amb tots aquests elements, la conclusió del qual no és res més que la síntesi del seu art. Llarga vida a la creativitat de Josep Mateu.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s