Mínima

Com qui talla arbres

Aquells dies d’agost, a l’ombra potser s’arribava als 40 graus. L’Antoine i un periodista de Londres havien aterrat amb l’avioneta al camp de Balaguer i s’havien instal·lat en una fonda llòbrega al carrer Major de Lleida. La guerra tot just feia tres setmanes que havia començat i els ànims estaven molt, però que molt exaltats. Es respirava a l’ambient i ho van poder presenciar a la tàpia del cementiri lleidatà on uns eixelebrats van executar una dotzena de capellans. “Afusellen com qui talla arbres. Els homes ja no es respecten els uns als altres”, va anotar l’Antoine a la seva llibreta, a peu dret. Impotent. Horroritzat. A l’ombra potser s’arribava als 40 graus.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s