D'ensenyança

Abelles

A dures penes, els deixebles seguien el mestre per un camí polsós que moria al desert. El sol cremava de valent i les provisions d’aigua feia estona que s’havien exhaurit. “Mestre, tenim set”, repetí un d’ells per enèsima vegada esperonat per la resta del grup. El mestre callà un cop més. Finalment s’aturà a la vora d’unes roques. “Què veieu?”, preguntà aleshores. “El desert”, respongué un d’ells. “Alguna cosa més?”, insistí. “Pols, calitja, pedres…”, apuntà un altre. Aleshores el mestre digué: “Abelles”. I els mostrà un fil d’aigua que filtrava per una esquerda on pul·lulaven els insectes. “La impaciència i la ceguesa ens fan ignorants. La saviesa és un camí llarg i polsós cap al desert”, sentencià. Alguns rigueren. “Passerells!”, pensà el mestre.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s