Articles

A propòsit de Tàrrega

Article publicat a la revista Ressò de Ponent núm. 165, gener de 1999

Com és ben sabut, un dels aspectes que més caracteritzen aquesta societat mediàtica de final de segle és la facilitat per accedir a una quantitat ingent d’informació d’una manera immediata, gairebé vertiginosa. Ja no només a través d’internet i dels recursos informàtics, sinó també a través de mitjans amb una tradició més o menys recent: la televisió, la ràdio o la premsa escrita. La possibilitat de tenir notícia sobre els punts geogràfics més inhòspits, fins no fa gaire absolutament desconeguts, o sobre l’existència de tribus humanes que veuen amenaçat el seu ecosistema per la rapinya voraç de les indústries multinacionals, o sobre experiències tecnològiques i científiques fins fa poc reservades a una minoria, o sobre desastres ecològics o climàtics devastadors, ens obre un espectre insòlit de cara a ampliar el que en podríem dir el nostre sediment de coneixements o la nostra cultura general i afavoreix la consciència d’una globalització que sembla estar molt emparentada amb uns interessos econòmics de vocació més que dubtosa.

En aquest big bang mediàtic, això és, en aquest horitzó en què la informació s’expandeix d’una manera il·limitada, la capacitat humana per a processar correctament aquesta allau informativa es redueix notablement i s’altera d’una manera alarmant l’univers en què ens hem mogut tradicionalment. Perdem de vista, en definitiva, quin és el nostre àmbit quotidià, immediat, al qual ens devem perquè ens identifica com a part d’aquest maremàgnum que en diuen aldea global. El meu veí ja no és aquell senyor amb bigoti i ulleres del tercer primera sinó una pobra i respectable indígena que amb prou feines pot alimentar el seu nadó. La nostra motivació ja no s’orienta a resoldre els problemes més propers —fins i tot els més íntims i personals, ai las!— sinó a intervenir en causes més exòtiques. Així, és fàcil que la nostra solidaritat s’extrapoli en els problemes més allunyats de la nostra realitat i decaigui en relació a situacions més properes que ens afecten d’una manera més evident. Per una semblant regla de tres, deixem de valorar allò que de positiu hi ha en el nostre entorn immediat i sublimem paratges o cultures distants, inhòspites, de vegades fins i tot hostils a la nostra condició d’originaris d’un petit país situat al capdavall de l’esquena del continent europeu… Ens remetem als arxius de les agències de viatges, que podrien aportar llum i dades sobre els hàbits de la població en matèria de destinacions vacacionals.

I què hi ha de Tàrrega en tot aquest raonament de tints apocalíptics, us demanareu? Doncs, en la tessitura d’aquest fil argumental, em sorprèn la constatació que hi ha gent que ha recorregut mig món, des de Kuala Lumpur fins a la Patagònia i que, en canvi, no ha estat mai, per exemple, al País Basc, a Cáceres o —i aquí em cenyeixo definitivament al títol d’aquest article— a Tàrrega. D’entrada, he de confessar que no sóc pas jo segurament el més indicat per a cantar les excel·lències de la capital de l’Urgell, però al tenor de les meves obligacions laborals he tingut ocasió d’anar-la coneixent des de fa una colla d’anys. Si em permeteu, diria de Tàrrega que és una ciutat equilibrada, en el sentit que representa un microcosmos on hi pots trobar gairebé de tot. Respectuosa amb la tradició i pragmàtica amb la modernitat, la ciutat ha anat creixent al compàs d’un urbanisme racional, que ha vetllat pel manteniment del nucli antic i la conservació dels edificis més emblemàtics, al temps que obria nous espais i els dotava dels serveis més necessaris. Tàrrega compta des de fa uns anys amb una moderna estació d’autobusos a tocar del mateix centre de la ciutat que dóna al viatger la benvinguda d’una manera airosa i oberta. Té una economia diversificada i autosuficient que s’entrama bàsicament entre la indústria, els serveis i el comerç. El seu centre comercial és un dels més ben ordenats i moderns de tota la província, amb una oferta àmplia de productes, que convida a un passeig amable. El Pati, és a dir, la plaça del Carme, és l’epicentre de la població des d’on es ramifica radialment i que il·lustra aquella bella imatge del far que reivindicava l’exalcalde Eugeni Nadal: Tàrrega com a punt de referència i cruïlla de camins. Tàrrega té, així mateix, una intensa vida cultural. Hi prosperen les tertúlies a l’abric de l’Ateneu, on també s’hi programa teatre regularment; tenen molt d’èxit les sessions de cineclub, hi ha nombroses exposicions i una llarga tradició d’artistes plàstics, potser gràcies a la influència de la seva Escola d’Arts i Oficis, hi perviu un setmanari des de fa molts anys; s’hi succeeixen els concerts de música diversa i ha estat seu durant els darrers anys d’un interessantíssim festival de jazz, blues i nous corrents musicals; i, és clar, acull any rere any la prestigiosa Fira de Teatre, exemple clar de metamorfosi integral d’una ciutat amb capacitat per atreure desenes de milers de visitants i element indiscutible de projecció internacional.

Us podria seguir parlant de la ciutat de Tàrrega però prefereixo convidar-vos a conèixer-la de més a prop. Visiteu-la i descobrireu que aquí, no gaire lluny, hi ha llocs prou interessants.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s