Mínima

RMN

Imagina. Per un moment imagina que obres els ulls i notes el sostre a mig pam del teu nas. Que et trobes estirat amb les mans plegades sobre el pit, encaixonat en un espai a la mida del teu cos. Que la llum ambiental és blanca, o això és el que t’imagines. Que sents un soroll metàl·lic i seqüencial, semblant al d’una arpa de boca però amplificat. Que recordes vagament una clínica, potser una infermera atractiva i eficient, però no ho pots assegurar. I que, malgrat et costa respirar, tens una agradable sensació de benestar, res a veure amb els intensos dolors a l’esquena que t’han crucificat els darrers temps. Et venen a la ment les inicials RMN i te les imagines gravades sobre una làpida de pedra. Potser la teva làpida; potser les teves inicials. Ara ja dubtes de tot. Els sorolls persisteixen, com una ressonància llunyana, magnètica, esmorteïda, nuclear. No tens el cap gaire clar, com si algú hagués interromput sobtadament la teva migdiada plàcida. Imagina que crides però ningú no respon, que la llum blanca en realitat no és blanca ni és llum; només són imaginacions teves. Imagina que no estaves fent una becaina sinó que sobre teu hi ha dos metres cúbics de terra. I que tot és fosc. Però tu no ets mort. I les teves inicials no són RMN.

Anuncis
Estàndard

One thought on “RMN

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s