Ficcions

Un home assegut al marge del camí

El país era brutalment assetjat per militars insurgents. Els bombardejos i la por a la represàlia i a la mort els empenyien cap a la frontera. Riuades de persones tristes i exhaustes s’enfrontaven a una vida incerta: les bastonades encara no havien acabat. El cotxe oficial va travessar la frontera. El president va baixar, amb la cara desencaixada, amb la moral minada. Va caminar unes passes i es va asseure en una pedra a la vora del camí per lligar un cigarret. Els compatriotes que passaven se’l miraven i feien comentaris en veu baixa. Un home gran que duia una nena agafada de la mà es va aturar al seu davant i li va donar foc. “Mira, fillet, aquest senyor tan mudat et pot explicar perquè no podem tornar cap a casa”. L’home i la nena van seguir el seu camí sense esperar una resposta. El president, amb veu tremolosa, només va saber dir: “Em sap greu; em sap molt greu”.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s