Ficcions

El testimoni perfecte

En una ocasió vaig ser al desert de la Hamada. Fèiem una expedició amb un tot terreny, un amic del meu pare, la seva dona i jo mateix, acompanyats de l’Ahmed, un jove guia maurità. Aleshores jo tenia 24 anys i moltes ganes de conèixer món. L’amic del meu pare, un empresari lleidatà que tenia més diners dels que hauria pogut gastar en quatre vides consecutives, em va contractar per acompanyar-los en aquella aventura africana: la meva missió era simplement ser allí i fer veure que ens unia un vincle gairebé familiar. El curiós empresari no havia tingut fills i el meu pare m’havia suggerit que amistançar-me amb ells em donava números per figurar en un eventual testament de voluntats. Sigui com sigui, hi vaig anar. Era una ruta pels oasis durant set dies. El segon dia vam muntar les tendes a l’oasi de Rehtsé on vam coincidir amb una altra expedició holandesa. A les sis del matí vam sentir els motors dels seus tot terrenys i quan vam sortir de les tendes ja havien desaparegut: inexplicablement l’Ahmed havia marxat amb ells. A partir d’aquell moment em vaig adonar que les coses no serien tan fàcils. Vam decidir quedar-nos a l’oasi i esperar l’arribada d’una altra expedició. Al tercer dia van arribar uns berbers muntats en els seus camells. Encara tremolo ara quan hi penso: cridaven i gesticulaven amb els seus ganivets com si ens volguessin tallar el coll. Es van endur la dona de l’empresari i el tot terreny on, a més, hi teníem totes les provisions. Dos dies més tard i en vista que ho teníem tot perdut, l’empresari em va proposar llençar una moneda a l’aire per decidir qui dels dos marxaria a cercar ajut. Evidentment em va tocar a mi. Sense gaire convicció vaig sortir en la direcció per on havíem vingut el primer dia. Després d’un dia i mig, exhaust i deshidratat, em van recollir uns sahrauís que passaven amb un camió. Vam tornar a l’oasi on havia deixat l’empresari però no hi vam trobar ningú, només les tendes de campanya buides. Mai més no s’ha sabut res més de l’empresari ni de la seva dona. La seva empresa va fer fallida. D’això en fa gairebé deu anys i l’altre dia llegia al diari la notícia que un lleidatà desaparegut feia anys al desert de la Hamada havia estat trobat mort en estranyes circumstàncies a Santo Domingo, on s’havia establert amb una nova identitat. Hi he donat molts tombs i estic convençut que el molt fill de sa mare ho havia planificat tot per desfer-se de la seva dona i de l’esclavatge del negoci sense aixecar sospites. Jo vaig donar fe de les seves desaparicions. Aleshores era jove i il·lús: el testimoni perfecte.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s