Ficcions

Referèndum

A la petita illa de Ptoqueumelà, i des de feia uns quants anys, els diumenges tenien el costum de fer un dinar col·lectiu de celebració en què menjaven arròs a la cassola. Un dia, els caps de la tribu van decidir que ja n’estaven farts de menjar sempre arròs a la cassola i que a partir d’aquell moment el que tocava era menjar paella, ja que era una menja més refinada i més d’acord amb els temps moderns. Van decidir fer un referèndum per veure quina era l’opinió dels ptoqueumelencs sobre la conveniència de modificar el menú dels diumenges. Els ptoqueumelencs eren coneguts arreu per les seves indumentàries coloristes sota les quals s’estructuraven les diverses famílies de l’illa. Els qui vestien de vermell apostaven efectivament pel canvi de menú. Els blaus, des del principi, tenien claríssim que preferien seguir menjant arròs a la cassola i que si convenia estaven disposats a menjar arròs bullit. Els grocs —que inicialment pensaven que canviar de menú era una molt bona idea— s’ho van repensar perquè la paella que es proposava no tenia tots els ingredients de la paella autèntica i ara s’inclinaven pel no, malgrat els rebentés coincidir amb el parer dels seus eterns rivals blaus. Els verds no dubtaven que —com pensaven els vermells— havien de dir que sí, no era en va que els colors indumentaris d’ambdues famílies fossin complementaris. I finalment els carabasses, que antigament havien tingut influències en els caps de la tribu, havien amenaçat que dirien que no, però al final en una trobada secreta amb representants dels manaires van pactar que si guanyava la paella podrien tornar a tenir una cadira en el Consell de Savis de l’Illa, amb la qual cosa es van convertir en els defensors més acèrrims del sí. Després d’uns quants dies de reflexió, va arribar el dia del referèndum i els ptoqueumelencs van anar a votar. A l’hora del recompte, els partidaris de la paella van obtenir exactament els mateixos vots que els del tradicional arròs a la cassola, amb la qual cosa no es podia dir que hagués guanyat ni que hagués perdut ningú, numèricament parlant. Aquella mateixa nit, el volcà que hi havia al capdamunt de l’illa va començar a treure fum i lava i la terra es va esberlar. Els ptoqueumelencs van haver de fugir per braços de l’illa. Avui viuen en la diàspora, repartits per tot d’illes diferents i a Ptoqueumelà els americans hi ha muntat un parc temàtic.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s