Ficcions

Cinquè sense ascensor

Vivia en un cinquè amb entresòl i sense ascensor. En condicions normals, això no era un inconvenient per a un jove cepat com ell, però aquell dissabte s’havia esquinçat el fèmur en una jugada de clar penalti. Anant bé en tenia per unes quantes setmanes. Quan va emprovar-se les crosses va ser conscient de l’impediment que li queia a sobre. La perspectiva el va desencoratjar. Se sentia desvalgut i de cap manera estava disposat a instal·lar-se a ca la seva mare. Li va passar pel cap de llogar un altre pis que disposés d’ascensor, però sabia que el seu sou no donava per a aquests luxes. Tampoc no podia confiar en els seus amics, ja que el més ben situat vivia en un tercer i, així i tot, compartia l’apartament de dues habitacions amb dos estudiants d’Humanitats i un vigilant que feia torns de nit. Quan el taxi el va deixar davant el portal de casa ho veié clar. Ranquejà fins a la primera cruïlla sense semàfor i creuà el pas de vianants just a temps davant d’una furgoneta de color verd que el projectà violentament contra un arbre. Amb una mica de sort i un bon advocat potser podria canviar de pis quan sortís de l’hospital.

Anuncis
Estàndard

2 thoughts on “Cinquè sense ascensor

  1. Fa vinti-itres anys que visc en un quart pis sense ascensor. Mentre no se’m trenqui el fèmur, continuaré pujant i baixant amb l’alegria que em caracteritza. Al cap i a la fi, és una manera molt barata i obligatòria de fer esport i conservar una mica l’equilibri corporal.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s