Ficcions

Quan els turistes deien bon dia

Els del poble seran el que tu vulguis, però quan entren al cafè saluden els paisans amb educació. És una salutació ritual, indeterminada, indiscriminada, però que t’identifica com a membre numerari de la comunitat. Aquí no traspuen els odis ni les baralles ancestrals. La cordialitat està per sobre de les disputes. En canvi, els turistes d’ara ja no donen ni el bon dia. Són altius, perdonavides, maleducats. Aparquen els seus automòbils de gran luxe a tocar mateix de la porta, van directes a la barra i encomanen els seus cafès amb aquell aire postís de suficiència. La majoria, és clar. L’altre dia l’Emili de cal Sandro m’explicava que havia anat a la gran ciutat, que havia entrat en un bar a esmorzari que havia llençat un “bon dia” discrecional a la concurrència. Una salutació que va obtenir com a única resposta una col·lecció de mirades silencioses que venien a dir: “i a tu què t’importa si tinc o no tinc un bon dia, gamerús?”.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s