Paraules

Paraules esbalçades

Les paraules s’estimben, s’esbalcen, pels precipicis de la desmemòria i cauen als rius de l’oblit on, talment curioses codines, s’esmicolen als corrents per dipositar-se, com a fina sorra, al mar mort de les llengües minoritzades. Algunes em resisteixo a perdre-les per sempre: si moren elles mor una part de la meva existència. Deu ser per això que les escric i les repeteixo sempre que en tinc ocasió. Les paraules, com les generacions, moren lentament en una trista agonia. De vegades mor el seu referent. Altres són estúpidament suplantades per paraules foranes. Altres són senzillament bandejades per prejudicis inconfessables. Esbalç, esbalçar, jo m’esbalço, tu t’esbalces, la llengua s’esbalça…

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s