Ficcions

Give me five

De jove, al Miquel Santana li deien “el Guifmi”. De matinada, sol i begut, esbotzava el silenci dels carrers cridant give me five! cada set o vuit balconeres. No en sabia el significat, però la frase el tenia fascinat: l’havia apresa quan era adolescent en una pel·lícula de negres novaiorquesos. Ara treballava en una cooperativa d’exaddictes que es dedicaven a recuperar i transportar mobles vells. El Miquel i un company baixaven una calaixera per les escales d’un edifici antic i estret. L’embalum es va estrebar contra una paret i, en l’esforç per desencallar-lo, el Miquel va perdre l’equilibri, es va balancejar per sobre de la barana i va caure d’esquena pel forat de l’escala des d’una alçada de cinc pisos. Un crit esfereïdor va ressonar per tot l’edifici: give me five!

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s