Mínima

Nona i l’oblit

La Nona va tenir un oblit: per un instant no va saber qui era. Va oblidar completament la seva identitat. I aquest lapse infinitament breu li va causar un estremiment insòlit. Com un edifici que de sobte perd el seu basament i no es capaç de suportar tot el pes de la seva estructura, es va enfonsar, de fora cap a endins, en una silenciosa implosió que arrossegà la seva essència i la convertí en material efímer. Un núvol de pols blanca residual es precipità verticalment després de l’estrèpit, amb la volatilitat dels flocs de neu que suaument van cobrint els prats als cims de les muntanyes.

Anuncis
Estàndard

One thought on “Nona i l’oblit

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s