Ficcions

El pres que no vaig ser

Està bé. No vaig ser a Mathausen ni en cap altre camp nazi. Però la meva dona no em feia cas, els meus amics no em deixaven parlar mai, els meus fills no eren mai a casa, a la feina el meu cap em tenia marginat… No era ningú. Ningú no m’escoltava. Em sentia un desgraciat… Coneixia Alemanya, havia visitat Mathausen com a turista, havia llegit molt sobre els camps d’extermini… No va ser difícil entrar a la junta d’Amical Mathausen i erigir-me com a president. Ells sí que m’escoltaven, ells sí que sabien que era sentir-se un desgraciat, sabien què era el patiment… Em vaig construir un passat, una història falsa de veritat, una història com les que se senten a diari: jo vaig conèixer l’horror nazi. Tothom em va començar a respectar, els polítics em van donar medalles, finalment era algú… I ara aquest cabró de periodista va i em desmunta la paradeta. Que si sóc un farsant, que no surto a les llistes dels camps de concentració, que si tomba i que si gira… Què sabrà ell de llistes, ni de patiments, ni de periodisme… La realitat s’explica o s’inventa, tant li fa: només importen els sentiments. La gent llegeix els diaris i demà oblida perquè les notícies se solapen a gran velocitat, els diaris diuen veritats o diuen mentides, com els polítics; i tothom assenteix i oblida. Ara estic llegint molt sobre el linx africà en extinció. Potser crearé una associació de defensa d’aquest predador, i en seré el president, i tothom em respectarà i potser fins i tot els de Greenpeace em donaran una medalla… I ningú recordarà Mathausen. I podré tornar a ser una persona normal.

Anuncis
Estàndard

2 thoughts on “El pres que no vaig ser

  1. molt bé! lucid intent de posar-te a la pell de l’impresentable akest. has fet un exercici similar al de la peli “el hundimiento”: mostrar la faceta humana, intentar explicar, una persona q no mereix ser qualificada com a tal

    M'agrada

  2. I què supera a què, aquí? La realitat a la ficció o a l’inrevés? És un bon tema per a una novel·la, o una pel·lícula, però segur que, sense ser certa, ningú li faria cap cas. Sembla tan inversemblant que encara al·lucino.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s