Ficcions

Una bona persona

L’Alfons n’està absolutament fart de ser una bona persona. S’aixeca del sofà, surt a l’escala, truca a la porta de la veïna i, quan aquesta obre, l’agafa pel coll i la comença a estrangular. Resulta que ja n’està tip de familiars, amics i coneguts que canten les seves excel·lències. Ja n’està tip de treballar sempre amb diligència i eficàcia, de ser una persona assenyada, culta, ordenada, amic dels seus amics, bon jan, honest, sincer i educat. Ja n’està tip de pagar totes les factures i tots els impostos, directes i indirectes.

Resulta que n’està absolutament cansat que les dones sempre li diguin que és massa formal per a elles, que l’han conegut massa aviat, que una relació amb ell és per a més endavant, per quan arriba aquell moment de posar seny a la vida i casar-se i tenir fills.

Resulta que n’està fins aquí dalt de ser puntual i arribar sempre el primer a totes les cites o reunions. De ser tan hàbil que tots els seus amics li demanin que els pengi quadres, prestatgeries o els repari instal·lacions elèctriques.

Resulta que no vol ser més el president de la comunitat de veïns, que es preocupa pel correcte funcionament de la calefacció, de l’ascensor i de la llum de l’escala.

Resulta que, a partir d’ara, ha començat a ser com la immensa majoria de la població: egoista, interessat, pervers, traïdor, caragirat, criminal, terrorista, maldestre, traficant, violador, estafador, morós, roí i escanyapobres.

Però es dóna el cas que, quan comença a veure la cara d’asfíxia de la veïna, que es posa vermella, morada i de tots els colors, les cames de l’Alfons fan figa, arrenca a tremolar i ja me’l tens estirant-la al sofà, fent-li la respiració boca a boca, avisant el metge i demanant-li disculpes fins que arriba la policia.

L’Alfons, durant un instant, ha aconseguit ser una mala persona; però quan s’acabi tot això del judici, la presó, els advocats, la fiança i la indemnització, està disposat a demostrar-li a la seva veïna que tothom té un punt de flaquesa en aquesta incomprensible existència nostra, que tots estem exposats a cometre, en un moment donat, l’error més gran de la nostra vida, i que, si és capaç de perdonar-lo, continuarà sent una bona persona.

Anuncis
Estàndard

5 thoughts on “Una bona persona

  1. Estaba dubtan…Ho sap, no?…clar, que ens veiem tant poc, i parlem tant de tant en tant ( quin delay, tu! )…que, no se…potser no ho sap…
    Ets d’aquelles persones q’un se sent orgullos de poder dir que som amics… Ara ja ho saps!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s