Contraccions

Equilibristes i perifèrics

Des que tinc ús de raó he sentit a parlar del reequilibri territorial de Catalunya. Gran tema. Els il·lusos que vivim a la perifèria en algun moment ens ho vam creure. “Home, si han de reequilibrar el territori potser que ens quedem a la perifèria i no cal que ens anem a embotir a la gran capital on passen totes les coses i on es prenen totes les decisions…”, vam pensar més de quatre; i d’això en vam fer una opció vital. Amb el temps vam veure que a banda del discurs que servia per purgar la mala consciència dels polítics de torn, la balança estava cada cop més desequilibrada, evidentment a favor de la gran Barcelona, que es limitava a reproduir els esquemes centralistes que tant i tant havien denunciat els governants respecte de la capital de l’Estat. El teòric reequilibri es va posar a la pràctica en forma de carreteres que, sortint de l’avinguda Diagonal o de la Meridiana, estaven concebudes perquè els ciutadans de Barcelona poguessin anar a plegar bolets al Pirineu o a restaurar masies de l’Empordà més fàcilment els caps de setmana. Entretant els pobles i ciutats de la perifèria es reconvertien a base d’abandonar les activitats tradicionals i oferir propietats i serveis als barcelonautes o, senzillament, a base de tancar les (poques) indústries existents i esdevenir còmodes ciutats-dormitori. Les carreteres bé podien servir també per anar a treballar més ràpidament a Barcelona!…

Estigueu tranquils! Finalment, el reequilibri d’aquest país serà una realitat. A la brava, però una realitat. En primer lloc, la gran Barcelona i la seva àrea d’influència ja no disposa de sòl industrial i les empreses es van expandint pel territori. En segon lloc, adquirir un habitatge a la capital s’està convertint en un privilegi que només poden assumir els estrangers i els qui tenen la butxaca calenta. I un tercer argument més banal: aparcar el cotxe a Barcelona és des d’avui una heroïcitat amb la posada en funcionament de les zones verdes.

Però no us preocupeu. Sempre queda la perifèria. Un lloc on es viu pobrament però amb dignitat, sense oferta cultural estructurada però també amb menys soroll, sense transports públics regulars però amb més temps per viure, sense gaires llocs de treball qualificats però on encara pots aparcar a la porta de casa, sense el mar però amb camins vora les vinyes, un lloc d’on no cal marxar el cap de setmana perquè ja estàs fora de la gran ciutat, un lloc menys fashion però més humà…

I, si ens posem d’acord, sempre podem rebatejar Catalunya amb el nom de Barcelona. Total, ja no vindrà d’aquí…

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s