Contraccions

Endogàmia

Tothom té molt clar que l’endogàmia és perniciosa en relació a la genètica. Casos hi ha hagut en què l’aïllament geogràfic o ètnic, o els dictats de les monarquies més estrictes, han justificat aquesta pràctica d’una manera més o menys habitual, amb la subsegüent aparició d’especímens humans que no arriben als llindars de “normalitat” considerats raonables. L’endogàmia aplicada a la cultura em sembla una pràctica encara més perversa. En un país tan petit com el nostre és freqüent de veure casos d’endogàmia cultural a cada cantonada. I no només en el cas de privilegis que passen de pares a fills via cognom, sinó també en la generació de grupuscles pseudointel·lectuals que s’autoatorguen l’autoritat suficient com per dilucidar qui té o no té dret a la “glòria” (artística, creativa, intel·lectual…), en base a l’índex d’amistat o al rang de parentesc amb els integrants del grupuscle. No voldría semblar críptic, però em comença a mosquejar un colló que un dels atributs o mèrits principals que es requereixen en aquest país per fer carrera literària, pictòrica, musical… és que tinguis padrins, cosins, tietes, germanastres il·lustres o, en el seu defecte, un rebesavi que va escriure un poemari infecte o que va ensenyar català a una tribu de l’Amazònia. Això per no parlar dels grupuscles i productores que dominen els mitjans de comunicació públics i privats amb la connivència dels nostres il·lustres governants…

Anuncis
Estàndard

2 thoughts on “Endogàmia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s