Memòria

La memòria impos(t)ada

Els companys d’institut eren celestins, mercès, lluïsos, marcs, aurores, tereses, xaviers i fins i tot wenceslaos. Tots ells amb cognoms i fesomies. Alguns, passats tots aquests anys són bons amics de veritat i continuen tenint fesomia malgrat la intempèrie del temps i les bufetades de la vida. Altres són més un record cada cop més difícil d’invocar que, gràcies als tombs que dóna la vida, un bon dia et creues per un carrer —potser de Lisboa, tal vegada de París: el món és tan petit…— i provoquen una conversa que et fa trontollar l’existència:

—Òstia, Celestí, que fots per aquí?

—Em dic Josep; Celestí és el meu germà…

—Ah, sí, perdona. És que han passat tants anys…

La conversa evidentment continua, recorrent els territoris de la memòria, la banalitat i els convencionalismes. I tu retornes a casa de les teves vacances amb un malestar innominable a l’estómac i demanes hora a l’especialista:

—Tinc un malestar innominable, aquí a la part de l’estómac…

—Ha tingut algun atac de memòria, darrerament?

—Bé, potser un cop o dos…

Arribes a casa amb el mateix malestar i amb la recepta d’unes pastilles per a l’acidesa. La teva dona està preocupada perquè els últims dies et nota estrany i et veu més blanc que no és habitual. Tu li intentes explicar que cada cop t’agraden menys els viatges a Lisboa i que el món és tan petit, però ella només està preocupada perquè el telèfon ha deixat de funcionar. Millor —penses tu—, no fos cas que a algun antic company d’institut se li acudís trucar per organitzar un sopar d’exalumnes.

Per les nits t’assalten malsons, en forma de pel·lícula nord-americana de sèrie B, en què els alumnes d’un institut s’amotinen en una aula i no deixen entrar el professor de grec. En el somni et retrobes amb wenceslaos, joseps, mercès i lluïses, tots ells canosos i arrugats, com si tinguessin seixanta-set anys. La pissarra és un gran mirall i a la taula del professor hi ha una jutgessa que demana ordre a la sala. Resulta que t’estan jutjant i t’acusen de desmemoriat, amb premeditació i nocturnitat, i la teva advocada defensora és la teva dona i et recomana que et declaris culpable.

Et despertes d’un sobresalt i penses que ets innocent i la teva dona també es desperta i et pregunta què et passa.

—Sóc innocent, sóc innocent —dius, gairebé plorant.

L’endemà t’aixeques ullerós i amb un mal de cap impossible. A la feina no et pots concentrar i aprofites la solitud del teu despatx per connectar-te a internet. Consultes el teu portal preferit de notícies i hi ha un bàner que anuncia: “Retroba els teus amics de l’institut”. Per uns instants dubtes. Notes una rampa a la mà dreta i et quedes sense força al dit índex. Deixes el ratolí i comences a plorar sobre la taula. Truquen a la porta: és el teu cap de secció.

—Et trobes malament?

—Crec que estic malalt…

—Agafa’t festa i vés al metge.

Agafes festa però no vas al metge. Passeges pels carrers sense rumb, mirant fixament la cara dels vianants. Tots tenen cares remotament conegudes: wenceslaos, lluïses, mercès, marcs… però no et saluden. Recordes el malson del judici. Et poses a córrer fins a casa. Arribes sense alè i la teva dona et pregunta què et passa.

—Crec que estic malalt.

Te’n vas directe al llit. Aquest cop no somies. Passades unes hores et desperta el telèfon. Ja torna a funcionar, penses. T’aixeques i et dutxes. La teva dona et crida a dinar i abans de seure a la taula et diu que hi ha una carta per a tu. L’obres i en surt una targeta: Promoció 1983, antics alumnes de l’institut. Sopar de retrobament. 23 de setembre a les 22h. Es prega confirmació.

(Text per al llibre del cinquantenari de l’IES Ciutat de Balaguer)

Anuncis
Estàndard

2 thoughts on “La memòria impos(t)ada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s