Articles

De la necessitat de callar

[Article publicat originalment a la revista Ressò de Ponent núm. 126 1995] 

De vegades és imprescindible callar. No dir res. I simplement fer, actuar de manera coherent amb els propis convenciments. Deixar d’omplir-se la boca de paraules que no diuen res, de falses prometences que mai no es compliran, de pretesos canvis futurs que mai no arribaran. Moltes vegades parlem massa, en parlem massa. Parlem d’allò que vam parlar, d’això que estem parlant ara i d’allò altre que parlarem més endavant. Parlem per parlar. Parlem per no callar.Els polítics parlen, els periodistes parlen, la gent del carrer parla d’allò que han parlat els polítics i els periodistes… I després de parlar tothom segueix fent i pensant el mateix que estava fent i pensant abans de parlar. Independentment d’allò que ha dit. L’acte de parlar es converteix en una fet accessori, inútil, prostituït del seu sentit primigeni. Parlar es converteix en un engany, en un instrument dels interessos personals o col·lectius, en una gran fal·làcia institucionalitzada per la conveniència. Parlar es converteix en un joc de tòpics que pretenen justificar coses injustificables des de qualsevol punt de vista. Hi ha qui amenaça amb parlar, hi ha qui parla per amenaçar. I al darrere de tot plegat no hi ha res. Segurament no més que la pretensió d’un poder cobejat secretament. El poder que permetrà seguir parlant amb paraules que no diuen res, buides de significat.

I tots plegats no ens adonem que hem convertit el fet de parlar en una arma perillosa, especulativa, agressiva i despietada, que se’ns pot girar en contra en qualsevol moment i que ens llencem els uns contra els altres per a trencar la llei d’un silenci cada cop més difícil d’aconseguir. Un silenci necessari per a la pausa, per a la reflexió, per a la maduresa, per a la prudència, per a la comunicació subtil i sincera de la mirada, del gest, del tacte… Un silenci que ens permet escoltar i entendre, raonar i valorar en la mesura justa.

En el terreny més personal segurament també parlem massa. Hem acceptat les regles d’aquest gran joc de paraules. Ens enganyem amb les nostres pròpies paraules i enganyem els altres sense pietat. Parlem per justificar-nos, per quedar bé, per donar a entendre que nosaltres en sabem molt de parlar. Parlem per amagar els sentiments de debò, aquells que no necessiten paraules sinó fets. Parlem per vestir de gala la nostra inseguretat, les nostres contradiccions, la nostra immaduresa. Parlem per ajornar decisions que són inajornables.

Hauríem d’aprendre a callar més sovint, per a oferir la possibilitat que els altres també callin de tant en tant. Hauríem d’aprendre a rodejar-nos de silenci, per retrobar el nostre ésser interior, al qual temem perquè mai no ens enganya. El silenci dóna pas al sentiments, a l’autenticitat, a l’essència de les coses. El soroll -la paraula- col·lapsa els sentits.

Ens han ensenyat a tenir por del silenci. Ens han ensenyat a tenir por de nosaltres mateixos. El silenci el percebem com una amenaça perquè ens afronta a la veu de la veritat interior. Quan només després de valorar el silenci serem capaços de no caure en l’ús fàcil de les paraules. De trobar la mesura justa de la nostra expressió enraonada.

Sigui aquesta una apologia del dret a callar en una societat en què gairebé se’ns imposa l’obligació de parlar. Sigui aquest exercici de pirotècnia verbal una contribució al silenci des de la modesta reflexió personal. Qui no sap callar, no sap parlar.

Anuncis
Estàndard

2 thoughts on “De la necessitat de callar

  1. Si, és cert. Però callar costa, eh?
    Típic que et diuen algo i penses “apaaa, però que diusss, que això i allò i tal i qual”….
    … doncs a vegades és millor pensar “pos vale”.
    I viure feliç.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s