Ficcions, Oficis específics

El concursador

(Conte publicat al volum Oficis específics, 1996)

El Màxim és un concursador full time. És a dir, que es guanya les garrofes participant en tots els concursos que ofereix l’ampli ventall d’emissores de ràdio i televisió del país. Al principi tot va començar com un divertiment. Animat pels seus companys del treball, alternava la participació als concursos amb la seva dedicació de funcionari administratiu a la hisenda pública. Però un cop es va adonar que la seva vocació de concursador era real i profunda i que ja no en tenia prou amb els dies de festa per assumptes propis a què té dret tot funcionari, va demanar un any d’excedència laboral. Assistia, setmana rere setmana, a concursos de tota mena: d’habilitat, de coneixements, d’atzar. El pas següent va ser renunciar a la seva plaça vitalícia. El Màxim s’hi va voler dedicar amb exclusivitat. No li va costar massa prendre aquesta decisió perquè, en aquest moment, ja havia acumulat tants guanys i premis que no el preocupava en absolut el seu futur econòmic.El Màxim ha arribat a ser un dels concursadors del país de més prestigi. Totes les cadenes de ràdio i televisió l’han cridat perquè fos el participant número u quan inauguraven un nou programa. La seva experiència i els seus coneixements són una garantia perquè qualsevol concurs, de la mena que sigui, es desenvolupi amb èxit i normalitat. Fins i tot, de vegades, els productors li han demanat opinió sobre les característiques d’algun concurs que tenien en projecte i el Màxim els ha assessorat desinteressadament, perquè els diners ja han deixat de ser la seva motivació més immediata.

Per al Màxim ja no hi ha secrets, pel que fa als concursos. Per aquest motiu ja no hi troba l’atractiu de quan va començar. En realitat se n’ha cansat, perquè tot ho troba avorrit, simple i repetitiu. En fi, que, sense voler-ho, ha arribat a odiar els concursos. I això el preocupa profundament, perquè no s’entén un concursador que odia els concursos, com no s’entendria un jugador que odiés el futbol o un ministre a qui no agradés la política. És una contradicció que supera les seves possibilitats de raciocini. Després de molt deliberar, ha arribat a l’amarga conclusió que la vida no és un concurs. És una loteria…

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s