Contraccions

La batalla diària

El pas del temps es manifesta només en la part externa de totes les coses. Canvien les aparences, l’envoltori extern, l’etèria màscara retràctil. Però no pas l’essència. Ni molt menys el pensament. Si bé la tecnologia ens ha dut en dos mil cinc-cents anys a molta distància teòrica del mític missatger de Marató, no som molt lluny dels seus conflictes personals o socials; no som, no podem ser, tan diferents. Els maldecaps quotidians d’aquell heroi podrien ser perfectament els nostres propis maldecaps, ben actuals, igualment irresolubles, perfectament dramàtics en el seu moment concret i en el seu context determinat. Al capdavall, què ens separa de les seves angoixes particulars, dels seus conflictes amorosos, dels seus dilemes existencials, dels seus problemes socials o econòmics?

Algú, després de la batalla, va dir tu, missatger, corre, vés a Atenes a anunciar la victòria i el subordinat no va fer més que creure les ordres rebudes; i el superior encara va tenir temps d’afegir i no t’aturis per res del món. La cursa imparable li va costar la vida. És aquest fet que el convertí en mite, en l’heroi anònim que tots portem dintre. Si no hagués mort, ningú no hagués recordat mai la batalla de Marató i els Jocs Olímpics perdrien la seva cursa més emblemàtica.

El combat diari té lloc als despatxos, als passadissos, als supermercats, a les biblioteques, als ajuntaments, als palaus, als pisos… I tot de missatgers de Marató corren sense parar pels carrers i per les carreteres per anunciar hem guanyat la batalla contra els perses. Però no ho diran tot; callaran els resultats de la batalla. No diran hi ha hagut tres morts i vuitanta ferits. Només anunciaran exhaustos, gairebé sense alè, hem guanyat la batalla contra els perses. I agafaran l’automòbil, o l’autobús, i se n’aniran cap a casa seva i la seva dona o el seu amant els preguntaran que tal?, has tingut un bon dia? I els missatgers respondran bastant bo, hem guanyat la batalla contra els perses. I no moriran, sinó que sortiran a sopar, aniran al cine i se n’aniran a dormir cansats de la cursa del dia, exhaustos. Per això no es convertiran mai en mites, perquè no moriran després de la batalla que es repeteix a diari.

Anuncis
Estàndard

One thought on “La batalla diària

  1. No ho dic jo, ho diuen els antropòlegs: en lloc d’anar endavant, anem endarrere. Encara, si estiguéssim estancats. Però es veu que ni això.
    Escrius de fàbula, Eduard, i ens fas pensar molt…

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s