Articles

Vells amics

[Publicat a la revista Xercavins núm. 15. Novembre 2003]

Els vells amics hi són, ni que no en sapiguem res durant molts mesos, durant uns quants anys. Els vells amics es fan amb el temps, com el bon vi. Els vells amics es reconeixen amb l’absència, com les olors deliqüescents de la cuina deliciosa de la padrina. Atrinxerats, de vegades, entre el boscatge proper, els retrobem el dia que encertem a refer el camí sinuós que travessa l’espessor del bosc, que va des del passat fins al futur. Destaquen, entre els exèrcits de coneguts recents i coneguts antics, amb una llum pròpia, lleument irisada. Tenir vells amics és com tenir un tresor amagat, fa l’efecte d’un bany calent després d’una llarga caminada, et retorna l’esperança en una felicitat mai assolida, sempre intangible. Adonar-te de l’existència de vells amics et torna la fe en una humanitat aparentment banal, misteriosa, lleugera, hipòcrita, insensible, farcida d’amistats interessades, de miserables llepaculs, de conveniències, de compliments, de falses diplomàcies, de mans que s’amaguen després de llençar la pedra… Els vells amics són de debò, autèntics, gens maliciosos tot i els seus errors, innocents en la seva modesta experiència. Són un alenada fresca, un port segur, una veu indomable, un braç que t’ajuda. Els vells amics són fàcils de comptar perquè sempre són pocs. Escassos. (17/12/1997)

Anuncis
Estàndard

2 thoughts on “Vells amics

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s