Articles, Noms propis

Cuina i gastronomia

[Publicat originalment a la revista Xercavins, núm. 20

Un dels principals tòpics que diferencia l’espècie humana de les bèsties és l’habilitat per cuinar els aliments. Està clar que, a jutjar per la qualitat de les receptes elaborades per algunes mans ineptes, especialment en restaurants de segona regional, podríem afirmar amb resolució que aquesta diferència no existeix ni ha existit mai. Amb tot, i en general, haurem d’acceptar que el llegat de la cuina a casa nostra és excepcional, malgrat que Josep Pla la denigrés en algunes ocasions. Una de les paradoxes de l’època que ens ha tocat viure és que corren mals temps per a la cuina, que no per a la gastronomia. Convindrem que les modes no són mai innòcues i que sempre pronostiquen alguna cosa significativa. Però la veritat és que les noves generacions, cuinem poc, per no dir gens. La comoditat de viure a casa dels pares, els horaris laborals intensius, els desplaçaments, la redistribució de papers entre l’home i la dona, l’escassedat de metres quadrats en alguns apartaments a les grans ciutats, el cansament… són alguns dels arguments que van en contra de l’hàbit de cuinar i a favor de la proliferació de restaurants i sobretot de botigues de menjars preparats.

L’auge de la gastronomia, és a dir, del coneixement de tot allò que té a veure amb la cuina, és d’altra banda evident. Els mitjans de comunicació li dediquen espais preferents; fins i tot als pobles més petits proliferen les associacions gastronòmiques; qui més qui menys sabria dir el nom de 5 cuiners famosos… Sense por a la demagògia, podríem formular el Teorema dels Fogons: “el nombre efectiu de persones que cuinen habitualment és inversament proporcional al de gastrònoms declarats”. I arribats en aquest punt només ens quedarà elevar oracions pel futur del fricandó de la padrina o per la més que dubtosa pervivència de les sopes escaldades que havien presidit tantes i tantes taules de sopar de la nostra infantesa. Si el món segueix el capgirament actual (i al nostre país som propensos a seguir totes les modes, mal que això suposi l’abandonament de les tradicions) aviat tenir cuina a les nostres cases serà un luxe, les despeses en restauració seran la despesa principal del pressupost ordinari i trobar una carnisseria on et venguin dos bistecs al detall serà més difícil que viatjar per 5 euros a Kuala Lumpur. Entretant anirem construint una nova societat de bèsties acomodades, que conviurem amb tota mena de luxes, però que no sabrem fer ni un ou ferrat amb cansalada.

Anuncis
Estàndard

One thought on “Cuina i gastronomia

  1. Ni un ou ferrat amb cansalada? Ui. A mi, de tant en tant, m’agrada posar-m’hi: mandonguilles amb pèsols, calamars farcits, rostit de vedella, arròs a la cassola, pastís de poma, escudella i carn d’olla, fideuà, macarrons gratinats, croquetes de pollastre, vedella amb bolets, pollastre amb escamarlans, bunyols, faves ofegades… en fi, ja veus, tot força tradicional i tret exclussivament de les receptes de la mare, de les àvies i d’un avi a qui li encantaven els fogons.
    A mi, cuinar em relaxa, m’estripa la mala lluna i em compensa el mal humor. Com escrivia un dia la Maruja Torres, no hi ha res millor per ofegar un mal d’amor que destrossar una ceba a cops de ganivet.
    Salutacions, Eduard.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s