.OBRA, .REFERÈNCIES, Oficis específics

Els oficis específics d’Eduard Ribera

Per Andreu Loncà

Publicat al suplement Lectura del diari Segre el 08/09/1996

“Eduard Ribera se situa en la línia dels narradors moderns atents a la destrucció de la noció de realitat”

Oficis específics és el segon llibre de relats que publica Eduard Ribera. El primer s’intitulava La casa per la finestra i va ser editat el 1988. Aquest segon ha estat editat enguany per l’Editorial Ribera & Rius, de Lleida. Des de la portada estrafolària, l’autor ja ens avisa que ens les havem amb un llibre especial que se situa en la línia dels narradors moderns més atents a la destrucció de la noció de realitat que no pas a la construcció d’una realitat. El llibre s’estructura amb elements paròdics: un inici que és anomenat escalfament i un acabament que és anomenat exercicis de relaxació, talment com si es tractés d’una espècie d’aeròbic literari. Al bell mig de tots dos exercicis hi ha el recapte, o sigui els oficis específics, una mena de retrats de personatges típics.

Formalment és un llibre que té tot l’aire de recerca. D’indagació formal. L’autor cerca i prova alguns recursos narratius al seu abast però defuig la primera persona del singular. És un llibre molt fragmentat. La impressió primera que dóna és d’un espill trencat en mil bocins. El lector queda desconcertat. Tal vegada queda embadalit per un mot o una frase, però al capdavall de la lectura queda amb un pam de nas. No sap com reaccionar. La relectura és inevitable. Confegir el puzzle és laboriós, emperò imprescindible.

Eduard Ribera se situa en espai narratiu que és terra de ningú. No és exactament un conte, com podria ser els clàssics Monzó, Calders, Txèjov o Borges. No. Eduard Ribera frega els camins de la reflexió moral, l’aforisme col·locat al bell mig d’una història o l’acudit que surt de to. Les sortides del que és el sentit comú són un leit-motiv. En efecte, els relats de Ribera són paròdies de l’home bo, aquell insignificant i gris home bo que un cop a la vida li agafa un rampell i decideix escanyar la veïna; del misteri: un misteriós ascensor rus que fa cap a la plaça Catalunya; dels contes de fades amb prínceps i cavallers que tot copulant esdevenen granotes verdes i diminutes…

Fa tot l’efecte que el narrador explora i mira les costures de certes formes narratives que li han pervingut en tant que lector. Totes aquestes formes: narracions misterioses, contes de fades, contes ambientats en temps prehistòrics són masegats, girats com un mitjó per Eduard Ribera.Com si fos un xiquet entremaliat que recerca tots els mecanismes per dins i en fes de nous procurant altres mecanismes.

A vegades, el gust per les situacions extremes fa que certes narracions no acabin de rutllar, com “El donant” o “El criticador” i “El venjador”. “L’inaugurador” és un conte especialment brillant que presenta una notable economia verbal i pot tenir una ascendència del món de la tira còmica. Podria ser dibuixat en un acudit de diari com els que feia Cesc a l’Avui o fa encara Armengol a Segre.

Certs relats,com ara “L’animador de lleure” són molt a prop de la sensibilitat d’un Cortázar tot proposant activitats per sortir de l’avorriment. Entre els relats millors subratllo “El nuvi (Sobre l’impuls incontenible de dir no)”, “Els caçadors-recol·lectors” o “Like a movie”.

Les paròdies sovintegen: la paròdia d’un programa informàtic a “El delinqüent”; la paròdia de certs films americans en que la història comença amb un pres que surt de la presó a “El pres (Sempre plou sobre mullat)”.

En definitiva, un volum sense cap unitat perceptible si no precisament la manca d’unitat. Un còctel amb una gran quantitat d’ingredients, des de l’humor negre, les paròdies, la crítica social, els contes de capellans calents i promiscus fins al capgirament dels llocs comuns. Els contes tendeixen a la brevetat lacònica, econòmica. Són contes model lleixiu: ho desinfecten tot fins a la consumpció. La seva finalitat sembla corrompre tots els llocs comuns estèrils. Mostrar les costures de la podridura i les beneiteries de la poca-soltada. L’autor ens ve a dir: mirem quantes collonades que ens conten que passen.

Darrere un narrador sempre hi ha un moralista esmolat i ací amb l’estilet de la ploma fa una mica de sang fosca i quasi negra només per divertir-se. Per riure-se’n. És un llibre prou important al qual em sembla que no se li ha fet gens de cas. Sobretot perquè és diferent.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s