Articles, Noms propis

Andreu Loncà

[Retrat publicat originalment a la revista Ressò de Ponent num. 137, març de 1996]

La primera cosa que se m’acudeix sobre Andreu Loncà és que és un excel·lent company d’habitació. I m’explicaré perquè ningú no malinterpreti aquesta afirmació. Vaig tenir l’oportunitat de conèixer personalment l’Andreu a València, l’octubre de 1993, en el marc del VI Encontre d’Escriptors que organitzava l’Editorial 3 i 4. I com que suposo que el pressupost de l’organització no donava per a més, ens vam veure obligats a compartir habitació a l’hotel on ens allotjaren.

Recordo que érem al vestíbul de l’hotel. Jo tenia una imatge indefinida d’ell perquè havia vist la seva foto alguna vegada a la contraportada del Segre. Ell segurament no tenia ni idea de qui era jo, així que em vaig decidir a precipitar la trobada. “Tu deus ser l’Andreu Loncà, no?” i etc.

A partir d’aquí vam compartir l’estada a València durant aquells quatre dies. Vam tenir l’oportunitat de parlar i debatre, entre altres coses, sobre literatura i sobre la gent de casa que escrivia. En algunes coses no estàvem d’acord ni crec que mai no hi puguem estar: em sembla que ho veiem de manera molt diferent. Però, en tot cas, va ser molt agradable. Crec realment que allí ens vam convertir en amics.

Després de València hem coincidit un parell de vegades. La darrera a Pardinyes compartint la taula d’un debat. Allà vaig tenir ocasió de confirmar que l’Andreu és un paio intel·ligent i sensible, que ha llegit i que sap molt sobre literatura. Aquesta vegada em va sorprendre amb la lectura d’uns poemes. Estava molt nerviós perquè no els havia presentat mai en públic, però se’n va sortir amb elegància i dignitat. Eren poemes que explicaven coses i que mostraven sentiments.

A més d’aquests poemes inèdits, que no estaria de més que donés a conèixer, li conec una narració que forma part del recull Vol-Ras que va publicar l’IEI i les seves col·laboracions habituals a la premsa lleidatana: al desaparegut Nou Diari, al Segre i a la revista Ressò de Ponent.

Andreu Loncà té la fina agudesa d’observador sagaç i sempre assenyat. És una veu meditada, tranquil·la però insubornable. Fins ara el veig més com a crític que com a creador literari tot i que, evidentment, ell hi té la darrera paraula.

I segur que l’encerta.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s